Aquest ha estat un dels treballs més interessants dels que m'han encarregat. A més a més, va ser un encàrrec "express" de la meva amiga Núria Salán, professora de l'UPC: "necessito la portada per demà, o sigui, per a aquesta nit". Vaig aprofitar per fer la foto en un parc on estava fent un altre reportatge en un racó que estava entre el conjunt escultòric i un joc infantil, i em va semblar perfecte per expressar l'historia d'en Joan Massip, l'autor del llibre.
El text de la contraportada ho explica tot:
"Un dia, quan anava a afaitar-me, vaig veure algú al mirall i vaig dir-me: "Qui és aquest?". Naturalment, si no hi havia ningú més, havia de ser jo. No em coneixia, veia una altra persona, no entenia res."
Aquest és el testimoni, en primera persona i sense embuts, d'un home que dia a dia segueix lluitant per sobreposar-se a una malaltia mental.
De les seves experiències, sentiments i circumstàncies, n'ha extret uns ensenyaments que ara comparteix amb nosaltres en forma de faules i relats.
Des de la meva realitat és una crida a la vida que demana solidaritat, comprensió, paciència i molt d'afecte.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada